Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la seguënt:

Exposició de motius

El Consell General, en la seva sessió del 31 de juliol de 1985, va adoptar la Proposta de Modificació del Codi de la Nacionalitat Andorrana de l'11 de març de 1977.

Recollint aquella proposta, les Delegacions Permanents dels Coprínceps van promulgar en data 7 de setembre de 1985 la corresponent Llei de Modificació del Codi de la Nacionalitat Andorrana.

L'aplicació pràctica dels nous preceptes introduïts en aquella modificació han posat de manifest diferents llacunes que amb la present proposició de llei s'intenten resoldre.

D'altra banda, els criteris d'interpretació formulats pels Delegats Permanents en el preàmbul de la Llei de 1985, assenyalaven ja en aquell moment que la posició del Consell General hauria d'evolucionar, fent-se ressò de situacions noves, atès l'interès comù, els sentiments profunds del país i la realitat dels fets.

La realització de diferents estudis demogràfics en el decurs dels darrers anys ha tornat a plantejar la necessitat acuitant d'establir un nou equilibri entre la comunitat andorrana i la no andorrana.

Es tracta d'una qüestió de cabdal importància per a la defensa de la identitat nacional andorrana.

La moderna legislació andorrana des del decret del 17 de juny de 1939, addicionat pel del 26 de desembre de 1941, ha tingut sempre com a nord la preservació de la identitat nacional andorrana, substracte humà necessari a l'existència jurídica del país.

El canvi de les estructures demogràfiques, passant d'una situació estàtica durant segles a una forta immigració en els darrers decennis, ha dut com a conseqüència una desproporció entre la població nacional i la forània percebuda com un element que calia corregir per no comprometre les bases mateixes de I'Estat.

L'afirmació d'Andorra com a Estat en Dret Internacional, una vegada el poble s'ha donat la Constitució, s'assolirà millor si l'element humà de l'Estat, la població, és cada vegada més homogènia seguint progressivament la tendència de fer coincidir la població de fet amb la població de dret.

En aquesta línia, la legislació ha anat ampliant-se progressivament i ara es proposa una obertura important donant el dret a la nacionalitat per naixement a Andorra, a la vegada que es pretén oferir-la a una part considerable de la població que es pot considerar integrada pel nombre d'anys de residència i l'època en què començaren a residir.

La tendència a fer coincidir la població de fet amb la de dret no juga solament en el sentit de l'adquisició de la ciutadania andorrana pels que neixen i viuen al país, sinó que, de manera simètrica, exigeix la pèrdua de la nacionalitat en cas contrari, i la prohibició de la doble nacionalitat. Normes, aquestes darreres, que han estat presents, amb força, en la legislació andorrana, des del decret mencionat de I'any 1939 fins a l'actualitat. Correlativament a l'obertura per a l'adquisició, la present modificació reforça la prohibició de la doble nacionalitat imposant una obligació d'optar Iliurement entre l'andorrana i les demés nacionalitats. Opció fàcil d'exercitar i que serà facilitada encara més en el futur quan Andorra pugui signar les convencions adequades amb els països interessats.

La finalitat de la present modificació sïnscriu en l'evolució del dret de la nacionalitat des de l'any 1939: fer que cada vegada la població real d'Andorra sigui composada de més andorrans per dret de sang i per naixement al país, tot i no admetent més que una sola classe o categoria d'andorrans que no siguin a la vegada nacionals d'un altre país.

Article 1

Són andorrans els fills, legítims o no legítims, nascuts a Andorra, de pare o mare andorrans, o nascuts a l'estranger, si el pare o mare andorrans són nascuts a Andorra.

Article 2

1.Són andorrans els fills, legítims o no legítims, nascuts a Andorra, si almenys un dels progenitors és també nascut a Andorra, i a condició que tant els pares com els fills tinguin domicili i residència permanent al Principat.

2.Els infants trobats i els nascuts a Andorra de pares desconeguts fins que s'estableixi llur filiació, tindran des d'aquest moment la nacionalitit que els correspongui. La possessió d'estat durant divuit anys els donarà dret, en el cas en què la nacionalitat que els correspongui no sigui l'andorrana, a conservar aquesta, sempre que renuncïïn a la que els correspongui.

Article 3

Ningú no pot adquirir la nacionalitat andorrana si, prèviament, no ha establert el seu domicili i residència efectius al Principat, demostri haver perdut la residència del país d'origen i continuï residint a Andorra després d'adquirida de forma efectiva almenys durant els anys que es fixen en I'article 20.

Article 4

1.Pot esdevenir andorrà el menor de 14 anys adoptat amb adopció plena sempre que la Ilei del país d'origen permeti la pèrdua de nacionalitat per adopció i que I'adopció hagi estat feta segons la Ilei andorrana o, si ho és d'acord amb una Ilei estrangera, que no sigui en frau de la Ilei andorrana ni atempti a l'ordre públic intern i sempre que es compleixin simultàniament les tres condicions següents:

-Que I'adoptat resti sotmès a la pàtria potestat de l'adoptant fins a la majoria d'edat.

-Que el procés d'adopció hagi estat acabat abans que el menor hagi arribat a l'edat de 14 anys.

-Que es provi la pèrdua de la nacionalitat anterior.

2.Per derogació de I'article 4.1., èn el cas que l'adoptant hagi nascut a l'estranger de pare o mare andorrans, nascuts a Andorra, I'adoptat no pot adquirir la nacionalitat andorrana en el moment de l'adopció, sinó que resta sotmès a les disposicions de I'article 5.

Article 5

Pot esdevenir andorrà el fill nascut a l'estranger, de pare o mare andorrans, nascuts; també a l'estranger, si estableix i conserva el seu domicili i la seva residència efectiva al Principat, prova haver perdut la o les nacionalitats que ostenta i declara la seva voluntat d'adquirir la nacionalitat andorrana per declaració escrita personal adreçada al Govern.

Article 6

Pot esdevenir andorrana la persona estrangera que contregui matrimoni amb una persona andorrana, si acredita tenir domicili i residència efectiva al Principat, ininterrompudament durant els tres anys anteriors o posteriors a la celebració del matrimoni, prova haver perdut la o les nacionalitats que ostenta, declara la seva voluntat d'adquisició de la nacionalitat andorrana i prova la seva integració a Andorra.

Article 7

1.Els fills d'una persona estrangera esdevinguda andorrana per raó de matrimoni, i que no siguin fruit d'aquest matrimoni, no podran adquirir la nacionalitat andorrana.

2.En cas de nul.litat del vincle matrimonial i de dissolució per causa diferent de la mort, el cònjuge que hagués adquirit la nacionalitat andorrana en virtut de l'article 6 perd la nacionalitat andorrana des de la data d'efectivitat de la resolució judicial. Això no obstant, per als casos de dissolució del vincle per causa diferent a la mort, sempre que s'hagués posseït la nacionalitat durant més de set anys, es conservarà, salvada voluntat expressada en contra.

Article 8

1.Les persones nascudes a Andorra, filles de pare i mare estrangers, podran adquirir la nacionalitat andorrana a condició que el pare o la mare tinguin residència i domicili efectius i exclusius a Andorra durant un període ininterromput de vint anys, com a mínim, i que ells mateixos hi tinguin residiència i domicili efectius i exclusius, i provin la pèrdua de la o de les altres nacionalitats que ostentin.

Si en el moment de manifestar la seva voluntat d'adquirir la nacionalitat andorrana són menors de setze anys i han estat representats per exercir tal opció, hauran de fer, en el moment d'arribar als divuit anys, una declaració personal expressa i escrita adreçada al Govern confirmant la decisió d'adquirir la nacionalitat andorrana que en la seva representació els pares o tutors varen prendre en nom d'ells. L'absència de tal declaració comportarà la pèrdua de la nacionalitat andorrana.

2.Els consorts de les persones a les quals sigui aplicable el present article podran esdevenir andorruns al mateix temps que els nascuts a Andorra si en el moment en què es faci efectiva l'adquisició de la nacionalitat han transcorregut tres anys des de la celebració del matrimoni, i són residents a Andorra des de tres anys almenys. En aquest cas faran l'expedient previst en I'article 25 que serà presentat conjuntament amb el del consort nat a Andorra.

Si en el moment de I'adquisició de la nacionalitat per part del nat a Andorra, el seu consort no compleix les condicions de temps de residència i de matrimoni esmentades per adquirir la nacionalitat andorrana. es podrà acollir a allò previst en I'article 6.

Article 9

Pot esdevenir andorrana per naturalització donada discreeionalment pel Govern, la persona que acredita tenir domicili i residència efectius, ininterromputs i exclusius al Principat des d'abanus de I'1 de gener de 1960, que ho demana, prova la seva integració a Andorra i perd la o les altres nacionalitats que ostenta.

El Govern elaborarà un reglament que fixarà les condicions que han de reunir els candidats a la naturalització que, tot i aplicant els criteris generals previstos en l'apartat anterior, precisarà les condicions que tindrà en compte en la presa de decisions, respectant, però, els principis d'igualtat i equitat, i evitant I'arbitrarietat.

Article 10

Les persones esdevingudes andorranes en virtut de les disposicions dels articles 4, 5. 6, 8, 9 i 11 adquiriran els drets polítics d'acord amb les disposicions comunes en la matèria.

Article 11

El menor d'edat, solter, fill d'una persona que hagi adquirit la nacionalitat andorrana, esdevé andorrà de ple dret, salvat el previst en I'article 7, sempre que estigui sotmès a la pàtria potestat del progenitor i que tingui residència des d'almenys el mateix temps que el progenitor en raó del qual obté la nacionalitat, i provi haver perdut la o les nacionalitats que ostenta.

El seu expedient haurà d'ésser tramitat conjuntament amb el del seu progenitor.

Article 12

Són andorrans, mentre conservin les funcions i els oficis respectius:

a)D'acord amb l'article 48 de la Constitució, els representants personals dels Coprínceps a Andorra.

b)D'acord amb la Disposició Transitòria Segona de la Constituciò, les persones designades Magistrats del Tribunal Constitucional que no siguin andorrans.

c)D'acord amb l'article 11.3 de la Constitució, els clergues amb ofici eclesiàstic a les parròquies del Principat.

La nacionalitat adquirida en virtut d'aquest article no és transmissible per matrimoni i filiació, i no dóna accés als drets polítics.

Article 13

El Consell General, per majoria de 2/3, podrà conferir el títol d'Andorrà d'Honor a les persones estrangeres que en consideri mereixedores, pels seus mèrits i actes envers el Principat.

Article 14

Tota persona que ostenti la nacionalitat andorrana pot renunciar a la mateixa voluntàriament, sempre que provi tenir una altra nacionalitat en el moment en què vol perdre-la i la renúncia no comporti frau a la Ilei andorrana. La renúncia s'haurà de presentar al Govern el qual verificarà el compliment de les dues condicions esmentades. Si el frau a la Ilei es descobrís i es posés de manifest després d'haver-se fet efectiva la pèrdua, aquesta no tindrà efectivitat.

Article 15

Qualsevol persona de nacionalitat andorrana perd aquesta nacionalitat, si adquireix una nacionalitat estrangera, des de la data d'aquesta adquisició.

Article 16

En cas de matrimoni amb una persona estrangera, el cònjuge andorrà no perdrà la nacionalitat andorrana, si el matrimoni no li fa adquirir la nacionalitat de l'altre cònjuge en virtut de la Ilei nacional d'aquest, o si no en té una altra en el sentit de l'article 14.

Article 17

Perd la nacionalitat andorrana el menor d'edat que esdevé sotmès a la pàtria potestat exclusiva d'un estranger, per causa d'adopció o de legitimació.

Article 18

Perd la nacionalitat andorrana la persona que s'enrola voluntàriament a un exèrcit d'un estat estranger o que essent enrolat de força no exerciti, encara que no prosperin, els recursos que la llei del dit estat estranger li ofereix per eximir-se de l'enrolament.

Article 19

Perd la nacionalitat andorrana la persona que exerceix un càrrec electiu o polític en un país estranger, sense haver obtingut prèviament l'autorització del Govern.

Article 20

Perd la nacionalitat andorrana el qui havent-la adquirit en virtut dels articles 5 en totes les redaccions del Codi de la Nacionalitat Andorrana dels anys 1977 i 1985 i els articles 5, 8, 9 i 11 de la present Ilei, no conservi ni hagi conservat el domicili i la residència efectives, ininterrompudes i exclusives al Principat durant almenys deu anys, des del moment de l'adquisició, conforme en l'article 3.

Article 21

El qui per adquirir, conservar, recuperar o veure's reconeguda la nacionalitat andorrana, hagués fet falses declaradons, inclosa l'omissió voluntària de fer conèixer les situacions jurídiques o fàctiques que li haguessin impedit d'adquirir, conservar, recuperar o veure's reconeguda la nacionalitat, perdrà la nacionalitat andorrana des del moment en què el Govern constati la falsa declaració o l'omissió, salvats els drets de tercers, sense perjudici d'incórrer en el delicte tipificat en l'article 148 del Codi Penal.

Article 22

1.La nacionalitat andorrana és excloent de qualsevol altra, no admetent-se la doble o múltiple nacionalitat.

2.Ningú no podrà esdevenir andorrà si no perd la o les nacionalitats que tingui en el moment de l'aciquisició o del reconeixement de la nacionalitat andorrana en els termes de la present Ilei.

3.Tot andorrà ja sigui d'origen, ja sigui per adquisició, que obtingui una altra nacionalitat per haver-la demanat o per haver-la acceptat sense demanda prèvia, perd en el mateix moment de l'obtenció d'aquella la nacionalitat andorrana.

4.Tota persona que en mèrits de les successives disposicions legals en vigor en cada moment des de l'11 de març de 1977, hagin adquirit o readquirit la nacionalitat andorrana o els hagi estai: reconeguda, i que segueixin ostentant altra o altres nacionalitats, hauran de provar haver perdut aquesta o aquestes. A tal efecte, disposaran d'un termini de cinc anys a comptar de l'entrada en vigor de la present Ilei per prendre les disposicions que calguin, i en l'any següent al cinquè, és a dir, dintre del sisè any a comptar de la data de publicació de la Ilei, haurun d'haver provat la pèrdua efectiva.

5.Passat el termini sense que els interessats hagin provat la pèrdua es considerarà que han efectuat una opció negativa de la nacionalitat andorrana i seran, automàticament i sense necessitat de cap acte administratiu ni jurisdiccienal, desposseïts de la nacionalitat andorrana.

6.Els efectes de la pèrdua de la nacionalitat seran constatats pel Govern en l'expedient personal de cada interessat en el Registre de Nacionalitat, en el de Passaports i en el Cens Nacional. El Govern comunicarà aquesta constatació als Comuns els quals suprimiran els interessats de les llistes electorals a comptar del moment de la notificació, tot i prenent nota de la notificació en els registres comunals i en el cens comunal.

Els interessats hauran de retornar el passaport andorrà de manera immediata, devent ésser aquest requisat, per ésser tornat al Govern, pet tot agent de l'autoritat que tingui constància de la pèrdua de nacionalitat.

S'encomana al Govern l'elaboració d'un reglament que precisi el procediment pràctic per donar compliment a allò previst en el present apartat.

Article 23

Poden recuperar la nacionalitat andorrana:

a)Les persones que l'hagin perdut per raó de matrimoni amb persona estrangera.

b)Els menors d'edat que hagin perdut la nacionalitat andorrana tal com està previst en l'article 17, dis l'any següent a la seva majoria d'edat.

Article 24

La recuperació de la nacionalitat andorrana no comporta efectes retroactius i la nacionalitat recuperada no podrà ésser invocada en perjudici de tercers per obligacions contretes durant la possessió de la nacionalitat estrangera.

Article 25

Per a l'adquisició de la nacionalicat andorrana en virtut dels articles 4, 5, 6, 8. 9 i 11 i, per obtenir el reconeixement de la nacionalitat en virtut dels articles 1 i 2 en els casos previstos en l'article 29. i recuperar-la en els casos de l'article 23, serà necessari formular un expedient sotmès al Govern comprensiu dels extrems que es diran en els articles següents.

Quan sigui favorable la resolució definitiva de l'expedient per part del Govern, contindrà la fórmula següent:

"Resolent favorablement l'expedient de l'adquisició/reconeixement/readquisició de la nacionalitat andorrana, es declara que l'interessat adquirirà la nacionalitat andorrana si en un termini de tres anys comptar de la data de la notificació, aporta, a satisfacció del Govern, la prova d'haver perdut la o les nacionalitats que ostenta fins ara i declara, baix jurament, per escrit adreçat al mateix Govern, no haver fet cap acte destinat a buidar de contingut la pérdua".

Cas que la prova i declaració rebudes pel Govern siguin jutjades suficients, el Govern, per decret que tindrà la consideració d'acte administratiu als efectes de control jurisdiccional, atorgarà la naclonalitat amb efectes a comptar des del dia en què es va produir la pèrdua de la nacionalitat anterior, o la darrera pèrdua de les eventuals múltiples nacionalitats perdudes. En el cas contrari, passat el termini de tres anys quedarà caducada la resolució favorable.

Article 26

L'expedient a adreçar al Govern serà en dos exemplars i comprendrà:

1.En tots els casos:

a)Partida de naixement del sol.licitant.

b)Partida de naixement del pare i de la mare o ascendents del sol.licitant.

c)Certificats de residència consignant la data des de la qual el sol.licitant resideix al Principat. Iliurat pels Comuns i pel Servei d'Immigració, en el seu cas.

d)Certificat de pèrdua del domicili i residència anteriors.

e)Certificat d'antecedents penals andorrà, del país la nacionalitat del qual s'ostenta i dels països de residència.

f)Certificat escolar dels centres docents andorrans especificant els anys que ha estat inscrit i ha cursat estudis a Andorra.

g)Declaració escrita i signada en un full apart, adreçada al Govern, en la qual el sol.licitant manifesti la seva voluntat d'adquirir la nacionalitat andorrana, declari la voluntat de defensar el bon ordre i benestar i independència d'Andorra, es comprometi a complir fidelment el seu sistema constitucional, les seves Ileis, usos i costums, i els seus deures de ciutadà andorrà.

2.En el cas de l'article 4, la documentació acreditativa de l'adopció comprenent els actes administratius i jurisdiccionals que la continguin.

3.En els casos dels articles 6 i 8, documentació acreditativa de la nacionalitat del cònjuge i certificat d'estat civil recoIlint el matrimoni en virtut del qual es demana l'adquisició.

Article 27

Una vegada rebut pel Govern l'expedient serà instruït pels serveis adscrits al Cap de Govern els quals demanaran al Servei d'Immigració un report sobre la situació del peticionari en matèria de domicili i residència efectius a Andorra. Per a les necessitats de l'enquesta es tramitarà al Servei d'Immigració una còpia dels certificats aportats pel peticionari, previstos en els punts 1c), 1d) i 1f), de l'article 26, i d'altres eventuals relacionats amb el domicili i la residència, amb exclusió de tot altre document que figuri en l'expeclient.

Article 28

Acabada la instrucció de l'expedient serà resolt pel Govern per decret, que haurà d'ésser motivat en cas de refús.

Contra la decisió del Govern hi cabran els recursos administratius previstos pel Codi de l'Aciministració.

Article 29

En els casos dels nascuts a Andorra, filis de pare o mare andorrà, previstos en l'article 1, i els nascuts a Andorra amb almenys un progenitor andorrà, previstos en l'article 2.1, no caldrà formular un expedient.

En els demés casos previstos en els articles 1 i 2.2 caldrà formular un expedient simplificat com es dirà en l'article següent.

Article 30

L'expedient a què es refereix l'article anterior contindrà la petició, la partida de naixement del sol.licitant i els documents que acreditin la conservació de la nacionalitat andorrana per part del progenitor que l'ostenti.

Serà donat a l'expedient el mateix tractament previst en l'article 27.

Article 31

En matèria de nacionalitat, l'opció del menor d'edat s'exercirà de la forma següent:

-Abans dels 16 anys, per mitjà del representant legal del menor d'edat.

-Entre els 16 i els 18 anys, el menor d'edat exercirà personalment la seva opció amb l'autorització del seu representant legal.

Article 32

Els fills nascuts accidentalment a l'estranger i que si haguessin nascut a Andorra serien andorrans, s'assimilen als fills nascuts a Andorra, sempre que la mare tingués en el moment del naixement residència i domicili efectius a Andorra.

Només podrà ésser invocat el present article per fer valer les previsions del mateix, durant els 180 dies naturals a partir del naixement, per les persones que neixin a partir de la publicació de la present Ilei i durant un any a partir de la data de publicació de la present Ilei pels nascuts d'ençà de l'1 de gener de 1975.

Passats aquests terminis no podran adquirir ni demanar el reconeixement de la nacionalitat andorrana en mèrits del que es preveu en el present article, però podran demanar l'adquisició o el reconeixement en el cas de tenir-hi dret en virtut d'altres disposicions de la present Ilei.

Article 33

La suficiència de la integració a Andorra, exigida en els articles 6, 8 i 9, serà apreciada pels serveis de l'Administració Central que fixarà el Govern, d'acord amb el reglament que el mateix Govern elaborarà i publicarà.

Article 34

El reglament preveurà els inecanismes necessaris per a la constatació de l'existència o de l'absència de suficient integració, de manera que aquests siguin el més objectius i tecnificats possibles, impossibilitin el quebrantament del principi d'igualtat, tot i evitant prendre en compte cap element discriminatori basat en el sexe, la raça, la religió, les opinions, la nacionalitat i la situació econòmica del peticionuri, però prenent en compte el coneixement de la Ilengua catalana i de les institucions andorranes com a element essencial.

Mentre que no s'hagi publicat el reglament que pel present article s'encomana al Govern, continuarà decidint, arnb una resposta simplement positiva o negutiva sense apreciació de grau, l'actual Comissió de la Nacionalitat, tot i aplicant els principis suara esmentats.

Article 35

Els documents amb què els peticionaris fortamentin el seu expedient, així com els informes i documents que el Govern obtingui del Servei d'Immigració, en aplicació dels articles 26 i 27, i de la Comissió de la Nacionalitat, en aplicació dels articles 33 i 34, tindran el caràcter de confidencials. Solament podran ésser comunicats al propi peticionari o a tercers que tinguin interès juridic per impugnar la petició ella mateixa, la resolució recaiguda o en generai l'estatut nacional del peticionari.

Article 36

Seran publicades en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra:

a)Les resolucions definitives del Govern que reconeguin la nacionalitat andorrana o que estableixin el dret a adquirir-la.

b)Els decrets del Govern reconeixent o atribuint la nacionalitat andorrana a les persortes que havent obtingut una resolució definitiva de les contemplades en l'apartat anterior del present article, han provat haver complert el que es disposa sobre la pèrdua de la o de les nacionalitats anteriors en l'article 22.

c)Els decrets del Govern constatant o pronunciant la pèrdua de la nacionalitat andorrana.

Article 37

Ultra les accions civils que pertanyin a tercers a fer valer davant les jurisdiccions competents, tota persona que tingui interès juridic podrà recórrer els actes publicats en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra en virtut de l'article anterior en el termini de tretze dies habils a comptar des de la seva pubiicació.

El recurs, que haurà d'ésser motivat en fet i dret, serà de reposició davant del Govern i contra la resolució recaiguda podrà recórrer davant de lit jurisdicció adininistrativa i físcal o davant de la jurisdicció que en tot moment sigui competent per apreciar la legalitat dels actes administratius del Govern. Les resolucions de Justícia recaiguda seran Publicades en el BLLtlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Disposicions finals

Primera

Les persones a qui es refereix l'article 8.1 es podran beneficiar d'un passaport andorrà provisional fins el moment en què, complides les previsions que es fixen en dit article, adquireixin la nacionalitat andorrana, o fins que optin per una altra nacionalitat.

La primera pàgina, després del nùmero, portarà la menció "passaport provisjonal". L'esment de la rùbrica "nacionalitat" no implica cap dret adquirit respecte a la futura sol.licitud de nacionalitat andorrana.

Per obtenir el passaport provisional s'haurà d'adreçar una sùplica al Govem demostrant, amb els documents administratius pertinents la data en la qual, en principi, el seu pare o la seva mare tindran vint anys de domicili ó residència efectius al Principat, i acompanyar dels documents previstos en els apartats a), b), c), f) i g) de l'article 26 de la present Ilei.

En tot cas. la data de validesa del passaport Iliurat a aquestes persones no excedirà de tres mesos a comptar de la data en què el pare o la mare del sol.licitant portin vint anys de domicili i residència efectius al Principat. Des d'aquest moment no es podà continuar gaudint del passaport andorrà, si no és en mèrits d'atribució de la nacionalitat andorrana, segons el que es preveu en l'article 8 i després d'haver seguit el procediment fixat en àquesta Ilei.

Quan l'interessat i els seus progenitors interrompin la residència a Andorra, trasIladant-la a l'exterior, hauran de retornar el passaport provisional. Igualment, l'hauran de retornar si adquireixen una docunientació d'identitat o títols de viatge dels països d'on són nacionals els pares o de països tercers.

Segona

La present Llei Qualificada de la Nacionalitat entrarà en vigor quan sigui publicada en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, una vegada complertes les previsions del l'article 63 de la Constitució.

Tercera

Queden derogades totes les disposicions anteriors contràries a la present Ilei.

Casa de la Vall, 3 de setembre de 1993

Jordi Farràs Forné
Síndic Géneral

Nosaltres els Coprínceps la sancionern i promulguem i n'ordenern la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Martí Alanís
Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra

Comments:
This is the unofficial consolidation. The Law, dated 3 September 1993, was published in the Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, Vol. 5, No. 5, No. 5, dated 28 September 1993. The amendment included here was Llei de modificació de la llei qualificada de la nacionalitat, dated 21 December 1994 and published in the Butilletí Oficial del Principat d'Andorra, Vol. 6, No. 7, dated 25 January 1995.
Disclaimer:

This is not a UNHCR publication. UNHCR is not responsible for, nor does it necessarily endorse, its content. Any views expressed are solely those of the author or publisher and do not necessarily reflect those of UNHCR, the United Nations or its Member States.